Paremiologia tòpica

dilluns, 30 d’abril del 2012

Massalavés

Massalavés (Ribera Alta, País Valencià)

Gentilici
Massalavesí, -ina

Dites tòpiques

Si vols fer-te ric, ves-te'n a Alberic, i si vols més a Massalavés.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Alberic

Alberic (Ribera Alta, País Valencià)

Gentilici
Alberiquer, -era o Alberiqueny, -enya

Dites tòpiques

A Alberic, gitanos.
A Alberic, molta panxa i poc melic.
Si vols fer-te ric, ves-te'n a Alberic, i si vols més a Massalavés.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Xirivella

Xirivella (Horta, País Valencià)

Gentilici
Xiriveller, -era

Dites tòpiques

Els de Xirivella, els de la corbella.
Xirivellers, tots al carrer.
Als de Xirivella, els de la corbella els diuen, perquè sempre al muscle 'tirà' la duen.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dilluns, 2 d’abril del 2012

Castellserà

Castellserà (Urgell, Catalunya)

Gentilici
Castellseraní, -ina

Dites tòpiques

A Bellcaire, són gent d'aire; a Bellmunt, són gent de bé; a Linyola, fan tabola, i a Castellserà, també.
Val més Torrefeta, que Castellserà.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dimecres, 28 de març del 2012

Tivissa

Tivissa (Ribera d'Ebre, Catalunya)

Gentilici
Tivissà, -ana

Dites tòpiques

A Tivissa canten Missa, | a Móra canten l'aurora | i a la voreta dels Masos | hi tinc la festejadora!¹

Nota¹: Em diu una informant que aquesta dita l'hi va ensenyar la seva mare, que li va explicar que els Masos fa referència a Móra la Nova, i quan parla de Móra fa referència a Móra d'Ebre. Diu que a la gent de Móra la Nova els agrada aquest sobrenom dels Masos.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dimarts, 3 de gener del 2012

Pacs del Penedès

Pacs del Penedès (Alt Penedès, Catalunya)

Gentilici
?

Dites tòpiques

A Pacs, mengen les sopes a grapats per mandra de rentar els plats.
Pacs, pocs i maleducats!

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Olèrdola

Olèrdola (Alt Penedès, Catalunya)

Nuclis de població

Can Trabal
Daltmar
Moja
Sant Miquel d'Olèrdola
Sant Pere Molanta
Viladellops

Gentilici

Olerdolenc, -enca
Mogenc, -enca
Molantenc, -enca

Dites tòpiques

A Moja, poca gent i boja (I els de Moja contesten: "I els del voltant s'hi van tornant").

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dijous, 29 de desembre del 2011

Albatàrrec

Albatàrrec (Segrià, Catalunya)

Gentilici
Batarrenc, -enca

Dites tòpiques

A Albatàrrec venen blat, a Montoliu les porgueres, al poble de Sudanell la flor de les xiques negres.
Albatarri*, alça la cua i da-li.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Torrent

Torrent (Horta, País Valencià)

Gentilici
Torrentí, -ina

Dites tòpiques

Torrent, bona terra i mala gent.
Torrent, bona terra i millor gent (aquesta és la rèplica als que diuen la dita anterior).

Nota
La cua "bona terra i mala gent" apareix en molts altres municipis que rimen amb gent, com ara Agullent, Carcaixent, Moixent, etc.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dimecres, 28 de desembre del 2011

Cornudella de Montsant

Cornudella de Montsant (Priorat, Catalunya)

Nuclis de població

Albarca
Siurana

Gentilici
Cornudellenc, -enca

Dites tòpiques

A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l'hora que és.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera (Ribera Baixa, País Valencià)

Gentilici
Albalatenc, -enca

Dites tòpiques

A Albalat, les rates pareixen gats.
A Albalat, lloques
Alzira cau de raboses, Algemesí la llobera i Albalat s'enduu la palma de la gent malfeinera

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Igualada

Igualada (Anoia, Catalunya)

Gentilici
Igualadí, -ina

Dites tòpiques

A Capellades tots són lladres; a la Pobla, encara més; a Vilanova, cucales i a Igualada, figueters.
A Igualada, pelacanyes.
A Igualada són figaters.
Com la Neta d'Igualada, que passava la canalla per la bugada.
Igualada, gent trempada.
Igualada pot ser imitada, però mai igualada.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Beneixama

Beneixama (Alcoià, País Valencià)

Gentilici
Beneixamut, -uda

Dites tòpiques

Banyeres, cau de raboses; Beneixama, la llobera; i entre el Camp i la Canyada tota la gent malfeinera (o espartera).
Beneixama, molt d'orgull, per quatre bótes de vi que cull.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dimarts, 27 de desembre del 2011

Albal

Albal (Horta, País Valencià)

Gentilici
Albalenc, -enca

Dites tòpiques

A Albal, guixers.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Albaida

Albaida (Vall d'Albaida, País Valencià)

Gentilici
Albaidí, -ina

Dites tòpiques

A Albaida, morqueros, en Palomar i Atzaneta les fàbriques de la llata; com la vols, ampla o estreta?
A Albaida, morques i cerones.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Alàs i Cerc

Alàs i Cerc (Alt Urgell, Catalunya)

Nuclis de població

Alàs
Artedó
Bastida d'Hortons, La
Cerc
Ges, El
Torres d'Alàs
Vilanova de Banat

Gentilici

Dites tòpiques

A Alàs, ceballots i hortolans.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Alaró

Alaró (Mallorca, Illes Balears)

Gentilici
Alaroner, -era

Dites tòpiques

A Alaró, lladre o traïdor.
A Alaró mostren sa panxa per un guixó.
A Alaró, o lladre o jugador.
A Alaró, o lladre o traïdor; en ésser nat, mateu-ló.
A Alaró són guixoners.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Alaior

Alaior (Menorca, Illes Balears)

Nuclis de població

Alaior
Argentina, L'
Cala en Porter
Cales Coves
Sant Jaume
Son Bou
Son Vitamina
Torre Solí Nou

Gentilici
Alaiorenc, -enca

Dites tòpiques

A Alaior, mostren la panxa per un guixó.
A Alaior, mostren sa panxa per un botó.
A Alaior són guixoners.
A Alaior, vinya bona i vi més bo.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Alacant

Alacant (Alacantí, País Valencià)

Gentilici
Alacantí, -ina

Dites tòpiques

A Alacant me'n tinc d'anar a enramar-me de petxines, i a Cocentaina tornar per la flor de les fadrines.
Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta.
Alacantina borratxa (o puta) i fina

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

divendres, 23 de desembre del 2011

La Torre de Cabdella

Torre de Cabdella, La (Pallars Jussà, Catalunya)

Nuclis de població

Aiguabella (mapa)
Antist
Astell (mapa)
Beranui
Cabdella
Castell-estaó
Central de Cabdella
Envall
Espui
Estavill
Guiró (mapa)
Molinos
Mont-ros
Oveix (mapa)
Paüls de Flamisell
Plana de Mont-ros, La
Pobellà
Pobleta de Bellveí, La
Torre de Cabdella, La

Gentilici
Torredà, -ana

Malnoms o renoms

Aigüerols (els d'Aiguabella)
Calçuts (els de Guiró)
Gallinaires (els d'Oveix)

Dites tòpiques

A Aiguabella, amagats.
A Astell, videllets.
Mal Astell, mal Oveix, mal a Guiró, mal per mal, a Astell me'n torno jo.

Notes

Pel que fa al nom d'Oveix, diu la Wikipedia, basant-se en Joan Coromines: «Documentat des del 834 a causa del monestir benedictí que hi hagué (domum Sti. Vicentii de Ovece, Joan Coromines no dubta a atribuir aquest topònim a un origen basc: de obe i etxe, seria la casa dels pastors, tot i que també hi podria haver incidit l'arrel oi, amb el significat de rústic».
Pel que fa al nom de Guiró o Aguiró, diu la Wikipedia, basant-se en Joan Coromines i el DCVB: «Segons Joan Coromines, l'origen de Guiró és el nom propi germànic Geiro, pronunciat, en la seva evolució amb g oclusiva i no fricativa, com en l'evolució habitual cap al català. Les cites documentals trobades des del segle VIII així semblen indicar-ho, ja que s'alternen formes com ara Gai- i Gei- (que cal llegir Guei-). El fet que sigui paraula aguda i, per tant, accentuada, és degut al derivat hipocorístic en -on que es dóna sovint en noms germànics. Els habitants d'Aguiró sempre han dubtat si el nom havia de ser Guiró o Aguiró, possiblement influenciats per la presència de vocal davant del nom del poble, que moltes vegades fa sonar la vocal com si fos la primera síl·laba del nom del poble (per exemple, 'a Guiró' sona igual que 'A Aguiró'). Tanmateix, en ser pronúncia occidental, la resolució de 'de Guiró', sentida en el mateix poble de boca dels seus naturals, és sempre amb e: mai no sona quelcom que pogués fer suposar que és 'd'Aguiró'. Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll l'etimologia d'Aguiró és desconeguda. La variant més antiga que coneixem del nom Aguiró és Aydiró, que surt en el cens de l'any 1359 (Col. Bof. XII, 76). I és aquesta forma la que la gent del poble i del municipi utilitza de forma generalitzada».
Pel que fa a Aiguabella, també segons la Wikipedia, «és un topònim ja romànic de caràcter descriptiu. Es refereix a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.»

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Vall de Cardós

Vall de Cardós (Pallars Sobirà, Catalunya)

Nuclis de població

Ainet de Cardós (mapa)
Anàs
Bonestarre
Cassibrós
Estaon
Lladrós
Ribera de Cardós
Surri (mapa)

Gentilici
Cardosenc, -enca

Dites tòpiques

A Ainet, burnecs.
A Altron són les boniques, a Surri ja no ho són pas tant, a Enviny les pressumides i a Llessui, la flor del ram.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

Aiguafreda

Aiguafreda (Vallès Oriental, Catalunya)

Gentilici
Aiguafredenc, -enca

Dites tòpiques

Aiguafreda, aiguafregits.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google

dijous, 22 de desembre del 2011

Agullana

Agullana (Alt Empordà, Catalunya)

Gentilici
Agullanenc, -enca

Dites tòpiques

A Agullana, carden llana.
A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins.
A Agullana, hi entren carretades de suro i a la Jonquera carretades de mussiús.

Clica en la imatge per anar al mapa de Google